15. Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau.
16. Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?
17. D’altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies.
18. Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi.
19. La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu.
20. Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.
21. ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió.
22. Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist.
23. Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes!
24. Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.
25. Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, però us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, és digne de confiança.
26. Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en què es troba.