5. Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
6. Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre.
7. Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?
8. Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa.
9. Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes.
10. Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats.
11. Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre,
12. ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem;
13. si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, la desferra dels homes.