1. Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist.
2. Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho,
3. perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana?
4. Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana?
5. Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor.
6. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.
7. Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.
8. El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball.
9. Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix.
10. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix!
11. De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist.
12. Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla,
13. i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra.
14. Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa,