6. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts,
7. sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria.
8. Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria.
9. Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen.
10. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.
11. ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu.
12. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit.
13. I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals.