9. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu.
10. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi.
11. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.
12. Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts?
13. Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat.
14. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe.
15. Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar.
16. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat.
17. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats.
18. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.
19. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
20. Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.
21. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts:
22. així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.
23. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist.
24. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
25. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus.
26. El dar-rer enemic destituït serà la mort,