30. I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus?
31. Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre.
32. De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!
33. No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»
34. Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra!
35. Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?»
36. Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort.
37. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta;
38. i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor.
39. Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra.
40. Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra;
41. la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre.
42. Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible;
43. se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força.
44. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual.
45. Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dóna vida.
46. No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després.