21. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts:
22. així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.
23. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist.
24. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
25. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus.
26. El dar-rer enemic destituït serà la mort,
27. perquè, segons l’Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa.
28. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
29. Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Per què fer-se batejar en lloc d’ells?
30. I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus?
31. Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre.
32. De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!