18. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.
19. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
20. Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.
21. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts:
22. així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.
23. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist.
24. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
25. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus.
26. El dar-rer enemic destituït serà la mort,