Antic Testament

Nou Testament

1 Corintis 14:29-40 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

29. Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment.

30. Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant.

31. Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació.

32. Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes,

33. ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.Com és costum en totes les esglésies del poble sant,

34. que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.

35. I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat.

36. ¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l’heu rebuda?

37. Si algú es té per un profeta o per un home portat per l’Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor.

38. I si algú no ho reconeix, ell tampoc no serà reconegut.

39. Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües.

40. Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.

Llegir capítol complet 1 Corintis 14