22. Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients.
23. Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos?
24. Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas,
25. i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.
26. Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres.
27. Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti.
28. Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu.
29. Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment.
30. Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant.
31. Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació.
32. Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes,
33. ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.Com és costum en totes les esglésies del poble sant,