1. Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia!
2. El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses.
3. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima.
4. El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat.
5. Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat.
6. Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament?
7. Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra?
8. I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat?