9. un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit;
10. un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d’interpretar-les.
11. Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.
12. El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
13. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
14. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts.
15. Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.
16. I si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.
17. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar?
18. Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat.
19. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos?
20. Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol.
21. L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.»
22. Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris;
23. els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència,