8. Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit;
9. un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit;
10. un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d’interpretar-les.
11. Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.
12. El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
13. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
14. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts.
15. Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.
16. I si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.
17. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar?
18. Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat.