18. Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat.
19. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos?
20. Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol.
21. L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.»
22. Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris;
23. els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència,
24. cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten,
25. perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres.
26. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell.
27. Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre.
28. En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.
29. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles?
30. ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?
31. Anheleu, però, els dons més grans!I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.