4. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap,
5. i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada.
6. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi.
7. Pel que fa a l’home, no s’ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l’home.
8. No és l’home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home.
9. Ni tampoc l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home.
10. Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al cap un signe de la dignitat que té.
11. D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona;
12. perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu.
13. Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert?
14. ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home,
15. però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel.
16. I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.