10. Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al cap un signe de la dignitat que té.
11. D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona;
12. perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu.
13. Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert?
14. ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home,
15. però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel.
16. I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.
17. Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal.
18. Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec:
19. certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova.
20. El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor,
21. perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa.
22. ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!
23. La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa,
24. digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.»