12. Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.
13. Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.
14. Per tot això, estimats meus, fugiu de la idolatria.
15. Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos això que dic.
16. La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?
17. El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa.
18. Mireu el poble d’Israel: ¿no és cert que els qui mengen la carn de les víctimes estan en comunió amb l’altar?
19. Què vull dir amb això? ¿Que la carn sacrificada als ídols o els mateixos ídols són alguna cosa?
20. Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis.
21. No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis!
22. O és que volem provocar la gelosia del Senyor? Que potser som més forts que no pas ell?
23. Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica.