5. Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen.
6. Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor.
7. Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l’escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l’altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar.
8. En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi.
9. Aleshores vaig dir:– No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres.
10. Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns.
11. El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d’ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor.
12. Jo els vaig dir:– Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa.Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari.
13. El Senyor em va dir:– Mira el preu magnífic en què m’han avaluat. Llança-ho al fonedor.Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor.