7. Si jo prenc araaquesta germana meva,no és per un desig luxuriós,sinó per un amor sincer.Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,fes que arribem plegats a la vellesa.
8. Llavors van afegir tots dos alhora:– Amén, amén.
9. I van dormir tota aquella nit.
10. Però Ragüel es va llevar i va cridar els mossos perquè anessin amb ell a obrir una fossa, pensant: «Si de cas Tobies moria, que no siguem motiu de burla i escarni.»
11. Cavada la fossa, Ragüel va tornar a casa, cridà la seva dona
12. i li digué:– Envia una minyona que entri a veure si Tobies encara és viu. Si ja és mort, l’enterrarem a corre-cuita, abans no ho sàpiga ningú.
13. Van avisar la minyona, encengueren la llàntia i obriren la porta. Ella va entrar i els trobà tots dos al llit, dormint plegats.
14. La minyona va sortir i els informà que Tobies era viu i que no havia passat res de mal.
15. Aleshores van beneir el Déu del cel tot dient:– Sigues beneït, Déu nostre,amb benediccions del tot pures!Que et beneeixin per segles i segles!
16. Sigues beneïttu que m’has omplert de goig.No ha passat res del que em temia,has mostrat envers nosaltresla teva gran misericòrdia.
17. Sigues beneït, perquè t’has apiadatd’aquests dos fills únics.Sigues bondadós amb ellsi salva’ls, Senyor.Fes que durant tota la vidavisquin feliços i estimant-se.
18. Després va manar als mossos que omplissin la fossa, abans no apuntés el dia.
19. Ragüel va encarregar a la seva dona que fes molts pans, mentre ell anava a l’estable, en portava dues vedelles i quatre moltons i manava que ho cuinessin. Així van començar els preparatius.
20. Després va cridar Tobies i li va jurar:– Durant aquests catorze dies no et mouràs d’aquí; et quedaràs a casa meva menjant i bevent. Així tornaràs l’alegria a la meva pobra filla, que encara està adolorida.