14. La minyona va sortir i els informà que Tobies era viu i que no havia passat res de mal.
15. Aleshores van beneir el Déu del cel tot dient:– Sigues beneït, Déu nostre,amb benediccions del tot pures!Que et beneeixin per segles i segles!
16. Sigues beneïttu que m’has omplert de goig.No ha passat res del que em temia,has mostrat envers nosaltresla teva gran misericòrdia.
17. Sigues beneït, perquè t’has apiadatd’aquests dos fills únics.Sigues bondadós amb ellsi salva’ls, Senyor.Fes que durant tota la vidavisquin feliços i estimant-se.
18. Després va manar als mossos que omplissin la fossa, abans no apuntés el dia.
19. Ragüel va encarregar a la seva dona que fes molts pans, mentre ell anava a l’estable, en portava dues vedelles i quatre moltons i manava que ho cuinessin. Així van començar els preparatius.
20. Després va cridar Tobies i li va jurar:– Durant aquests catorze dies no et mouràs d’aquí; et quedaràs a casa meva menjant i bevent. Així tornaràs l’alegria a la meva pobra filla, que encara està adolorida.
21. Pren des d’ara la meitat dels meus béns i després torna en pau a casa del teu pare. L’altra meitat també serà vostra quan morim la meva dona i jo. Confiança, fill! En mi tens un pare, i en Edna, una mare. Us farem costat ara i sempre, a tu i a la teva dona. Confiança, doncs, fill meu!