1. Acabat l’àpat, es van aixecar per anar-se’n a dormir i acompanyaren el jove fins a l’habitació.
2. Tobies, que recordava els consells de Rafael, va treure del seu sarró el fetge i el cor del peix, i els va posar sobre les brases del cremador de perfums.
3. La flaire del peix va deturar el dimoni, que fugí corrents cap al territori d’Egipte. Rafael va anar-hi, va fermar-lo de mans i peus i el deixà allí mateix.
4. Quan els pares de Sara hagueren sortit i tancat la porta de l’habitació, Tobies es va alçar del llit i digué a Sara:– Aixeca’t, germana meva. Preguem a nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar damunt nostre el seu amor i la seva protecció.
5. Sara es va aixecar i tots dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:– Sigues beneït,Déu dels nostres pares,que el teu nom sigui beneïtper totes les generacions:que et beneeixin per segles i seglesel cel i tot el que has creat.
6. Tu vas fer Adam i li vas donar Eva,la seva muller, perquè l’ajudési el sostingués.D’ells dos va sortir el llinatge humà.Tu vas dir: “No és boque l’home estigui sol,fem-li una ajuda que se li assembli.”
7. Si jo prenc araaquesta germana meva,no és per un desig luxuriós,sinó per un amor sincer.Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,fes que arribem plegats a la vellesa.
8. Llavors van afegir tots dos alhora:– Amén, amén.
9. I van dormir tota aquella nit.
10. Però Ragüel es va llevar i va cridar els mossos perquè anessin amb ell a obrir una fossa, pensant: «Si de cas Tobies moria, que no siguem motiu de burla i escarni.»
11. Cavada la fossa, Ragüel va tornar a casa, cridà la seva dona
12. i li digué:– Envia una minyona que entri a veure si Tobies encara és viu. Si ja és mort, l’enterrarem a corre-cuita, abans no ho sàpiga ningú.
13. Van avisar la minyona, encengueren la llàntia i obriren la porta. Ella va entrar i els trobà tots dos al llit, dormint plegats.