10. I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:– Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’haig de dir tota la veritat.
11. Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.
12. Però Tobies replicà:– No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.Ragüel li diu:– Està decidit! Sara t’és donada tal com prescriu la Llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d’avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.
13. Ragüel va cridar llavors la seva filla Sara. Quan la tingué al davant va agafar-la per la mà i va donar-la a Tobies, tot dient:– Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la Llei que es troben en els llibres de Moisès. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.
14. Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la Llei de Moisès. Llavors van començar l’àpat.
15. Ragüel féu venir Edna, la seva muller, i li va dir:– Germana meva, prepara l’altra cambra i fes-hi entrar Sara.
16. Edna anà a preparar un llit a l’habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
17. – Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima’t, filla meva!I Edna es va retirar.