6. I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mèdia.
7. Llavors Tobies va preguntar a l’àngel:– Azaries, germà meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?
8. Ell li va contestar:– Quan un home o una dona sofreixen l’atac d’algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d’ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s’hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.
9. I si algú té els ulls entelats, els hi untes amb el fel, hi bufes al damunt i es curaran.
10. Quan van entrar a Mèdia i ja s’acostaven a Ecbàtana,
11. Rafael digué al jove:– Tobies, germà meu.Ell li respongué:– Aquí em tens!Rafael va continuar:– Aquesta nit l’hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.
12. És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
13. I afegí:– És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.