16. Llavors Rafael li va dir:– ¿Ja no recordes les recomanacions del teu pare? ¿No et va manar que et casessis amb una dona de la seva família? Fes-me cas, germà, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa’t amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.
17. Això sí, quan entris a la cambra nupcial agafa un tros del fetge, i el cor del peix, i posa’ls sobre les brases del cremador de perfums. Quan s’escamparà la flaire i el dimoni l’haurà ensumada, fugirà i ja no se’l veurà mai més a prop de Sara.
18. I abans d’unir-te a ella, lleveu-vos primer tots dos a pregar i a suplicar al Senyor del cel que tingui pietat de vosaltres i us protegeixi. No tinguis por. Sara t’està destinada des de l’eternitat. Tu la salvaràs i ella vindrà amb tu. Estic segur que et donarà uns fills que tu estimaràs com germans. No t’hi capfiquis més!
19. Quan Tobies va sentir aquestes raons de Rafael i va saber que Sara era parenta seva, de la mateixa família del seu pare, en va quedar corprès i se’n va enamorar profundament.