12. És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
13. I afegí:– És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.
14. Aleshores Tobies va replicar a Rafael:– Azaries, germà meu: tinc entès que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s’acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.
15. A Sara, el dimoni no li fa cap mal, però mata, en canvi, el qui prova d’acostar-s’hi. I jo tinc por, perquè sóc fill únic: si moro, la pena que tindran per mi portarà al sepulcre el meu pare i la meva mare. I no els queda cap més fill que els pugui enterrar!
16. Llavors Rafael li va dir:– ¿Ja no recordes les recomanacions del teu pare? ¿No et va manar que et casessis amb una dona de la seva família? Fes-me cas, germà, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa’t amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.
17. Això sí, quan entris a la cambra nupcial agafa un tros del fetge, i el cor del peix, i posa’ls sobre les brases del cremador de perfums. Quan s’escamparà la flaire i el dimoni l’haurà ensumada, fugirà i ja no se’l veurà mai més a prop de Sara.
18. I abans d’unir-te a ella, lleveu-vos primer tots dos a pregar i a suplicar al Senyor del cel que tingui pietat de vosaltres i us protegeixi. No tinguis por. Sara t’està destinada des de l’eternitat. Tu la salvaràs i ella vindrà amb tu. Estic segur que et donarà uns fills que tu estimaràs com germans. No t’hi capfiquis més!
19. Quan Tobies va sentir aquestes raons de Rafael i va saber que Sara era parenta seva, de la mateixa família del seu pare, en va quedar corprès i se’n va enamorar profundament.