1. Tobies i l’àngel emprengueren el viatge acompanyats del gos. Van caminar fins que es féu de nit i acamparen a la vora del riu Tigris.
2. Tobies havia baixat al riu a rentar-se els peus, quan de sobte saltà de l’aigua un peix molt gros que volia arrencar-li un peu. El jove llançà un crit,
3. però l’àngel li va dir:– Agafa el peix i no el deixis escapar!Ell pogué dominar el peix i el va treure a terra.
4. L’àngel li digué:– Ara obre’l, treu-li el fel, el cor i el fetge i guarda-te’ls. La moca, llença-la. El fel, el cor i el fetge són un bon remei.
5. El jove va obrir el peix i li va treure el fel, el cor i el fetge. Va coure un tall de peix, se’l va menjar i va salar la resta.
6. I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mèdia.
7. Llavors Tobies va preguntar a l’àngel:– Azaries, germà meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?
8. Ell li va contestar:– Quan un home o una dona sofreixen l’atac d’algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d’ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s’hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.
9. I si algú té els ulls entelats, els hi untes amb el fel, hi bufes al damunt i es curaran.
10. Quan van entrar a Mèdia i ja s’acostaven a Ecbàtana,
11. Rafael digué al jove:– Tobies, germà meu.Ell li respongué:– Aquí em tens!Rafael va continuar:– Aquesta nit l’hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.
12. És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
13. I afegí:– És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.
14. Aleshores Tobies va replicar a Rafael:– Azaries, germà meu: tinc entès que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s’acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.