5. Tobies li va preguntar:– D’on ets, jove?Ell li va respondre:– Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.Tobies li va dir:– ¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?
6. Ell va contestar:– Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí, perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.
7. Tobies li respon:– Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.
8. El jove li diu:– T’espero aquí, però no tardis.
9. Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:– He trobat un dels nostres germans israelites.Tobit li digué:– Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.
10. Tobies va sortir i el va cridar:– Jove, el meu pare pregunta per tu.Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.Però Tobit li contestà:– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.Li diu el jove:– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.Tobit li diu:– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.El jove li respon:– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.
11. Tobit li va preguntar:– Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.
12. Ell respongué:– De què et servirà saber la meva tribu?Tobit va insistir:– Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?
13. Ell li respon:– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14. Tobit li diu:– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!
15. Després va afegir:– Et donaré de jornal una moneda de plata per dia i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé,
16. i encara et donaré una sobrepaga.Ell li respon:– Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.
17. Li diu Tobit:– Que Déu t’ho pagui, germà.Tobit va cridar el seu fill i li digué:– Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.