10. Tobies va sortir i el va cridar:– Jove, el meu pare pregunta per tu.Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.Però Tobit li contestà:– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.Li diu el jove:– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.Tobit li diu:– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.El jove li respon:– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.
11. Tobit li va preguntar:– Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.
12. Ell respongué:– De què et servirà saber la meva tribu?Tobit va insistir:– Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?
13. Ell li respon:– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14. Tobit li diu:– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!
15. Després va afegir:– Et donaré de jornal una moneda de plata per dia i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé,
16. i encara et donaré una sobrepaga.Ell li respon:– Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.
17. Li diu Tobit:– Que Déu t’ho pagui, germà.Tobit va cridar el seu fill i li digué:– Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.
18. Llavors la mare es va posar a plorar, tot dient a Tobit:– Per què l’has hagut de fer marxar, el meu fill? Ell era el bastó que ens sostenia, i sempre el teníem al nostre costat.
19. Tant de bo no ens vinguessin més diners si, a canvi de perdre’ls, recobréssim el nostre fill!
20. Ja en teníem prou per a viure amb el que el Senyor ens donava!
21. Tobit li va dir:– No t’hi capfiquis. El nostre fill se’n va amb salut, i amb salut tornarà a casa. Els teus propis ulls el veuran el dia que torni sa i estalvi.
22. No t’hi amoïnis, dona. No passis ànsia per ells. Un àngel bo l’acompanya: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut.