1. Aquell dia Tobit es va recordar dels diners que havia deixat en dipòsit a Gabael, a Ragues de Mèdia,
2. i va pensar: «Ara mateix he demanat la mort. ¿I si cridava el meu fill Tobies i, abans de morir, li revelava l’existència d’aquests diners?»
3. Va cridar, doncs, el seu fill Tobies i, quan el tingué al costat, li va dir:– Quan jo mori, enterra’m com cal. Honra la teva mare. No l’abandonis mai mentre visqui. Que es pugui complaure en tot el que facis, no li donis cap disgust en res.
4. Pensa, fill meu, en els molts perills que va passar per tu quan et duia a les entranyes. I quan es mori, enterra-la al meu costat, en el mateix sepulcre.
5. »Fill meu, recorda’t del Senyor tota la vida. Guarda’t de pecar, no violis els seus manaments. Obra sempre amb rectitud, no segueixis mai el camí del mal,
6. perquè els qui obren sincerament reeixiran en tot el que emprenguin.
7. Fill meu, als qui obren rectament, fes-los almoina amb els béns que tinguis; quan facis caritat, no siguis gasiu. No esquivis cap pobre, i Déu no t’esquivarà.