1. Aquell dia Tobit es va recordar dels diners que havia deixat en dipòsit a Gabael, a Ragues de Mèdia,
2. i va pensar: «Ara mateix he demanat la mort. ¿I si cridava el meu fill Tobies i, abans de morir, li revelava l’existència d’aquests diners?»
3. Va cridar, doncs, el seu fill Tobies i, quan el tingué al costat, li va dir:– Quan jo mori, enterra’m com cal. Honra la teva mare. No l’abandonis mai mentre visqui. Que es pugui complaure en tot el que facis, no li donis cap disgust en res.
4. Pensa, fill meu, en els molts perills que va passar per tu quan et duia a les entranyes. I quan es mori, enterra-la al meu costat, en el mateix sepulcre.
5. »Fill meu, recorda’t del Senyor tota la vida. Guarda’t de pecar, no violis els seus manaments. Obra sempre amb rectitud, no segueixis mai el camí del mal,
6. perquè els qui obren sincerament reeixiran en tot el que emprenguin.
7. Fill meu, als qui obren rectament, fes-los almoina amb els béns que tinguis; quan facis caritat, no siguis gasiu. No esquivis cap pobre, i Déu no t’esquivarà.
8. Fes caritat en proporció als béns que tinguis. Si en tens molts, dóna més; si en tens pocs, no et sàpiga greu de fer una almoina més petita.
9. Tindràs guardat un bon tresor per al dia de la necessitat.
10. Perquè l’almoina allibera de la mort, et preserva d’entrar prematurament en les tenebres mortals.
11. Qui fa una almoina ofereix a l’Altíssim una ofrena excel·lent.
12. »Fill meu, guarda’t de contreure un matrimoni il·legítim. Sobretot, pren per muller una dona del llinatge dels teus avantpassats. Som descendents dels profetes: per això no et casis pas amb una forastera que no sigui de la mateixa tribu del teu pare. Recorda-te’n, fill meu: tots els nostres avantpassats, des del temps antic, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, van prendre muller entre els seus parents. Déu els va beneir amb una bona fillada, i els seus descendents posseiran en herència la terra.
13. Per tant, fill meu, estima els teus parents. Per orgull no deixis de prendre la teva muller d’entre els teus parents, homes i dones del teu poble. Perquè l’orgull porta a la perdició i a la ruïna, de la mateixa manera que la peresa comporta gran decadència i gran misèria. De fet, la peresa és la mare de la fam.