Aquell dia Sara es va entristir profundament i es va fer un tip de plorar. I pujà al pis de dalt de casa seva, decidida a penjar-se. Però s’hi repensà i es digué: «Encara ofendrien el meu pare, dient-li: “L’única filla que tenies i que tant estimaves, s’ha penjat de tan desgraciada.” I així, a les seves velleses, jo faria que la tristesa el portés al sepulcre. No, valdrà més que no em pengi. Això sí, demanaré al Senyor la gràcia de morir, per no haver-me de sentir ultratjada tota la vida.»