10. No m’havia adonat que, just damunt meu, a la paret, hi havia uns ocells. Els seus excrements, calents, em van caure als ulls i se m’hi van fer uns tels. Vaig recórrer als metges perquè m’ho curessin; però, com més ungüents m’hi posaven, més se m’entelaven els ulls, fins que vaig perdre del tot la vista. Durant quatre anys vaig quedar completament cec. Tots els meus parents em planyien. Ahicar em va mantenir els dos primers anys, fins que se n’anà a Elimaida.
11. »En aquella situació, la meva dona Anna, com tantes altres dones, es posà a treballar.
12. La feina, la hi pagaven en el moment que ella lliurava les comandes. El dia set del mes de distros acabà de teixir una peça i la va portar als qui la hi havien encomanada. Ells li van donar el preu convingut i, a més, un cabrit.
13. Quan ella entrava a casa, el cabrit es posà a belar. Jo que la crido i li dic:»– D’on ha sortit, aquest cabridet? No deu ser pas robat! Torna’l als seus amos, que no tenim cap dret a menjar res robat.
14. »Ella em va respondre:»– Però si és un regal que m’han fet de sobrepaga!»Jo no me la creia i insistia, indignat, que tornés als amos aquell cabrit. Fins que ella em va replicar:»– De què et serveixen les teves caritats? On són les teves obres de misericòrdia? Les saps tu i prou!