17. Però Rafael els digué:– No tingueu por. La pau sigui amb vosaltres. Beneïu Déu per sempre.
18. La meva presència enmig vostre no és una gràcia que jo us hagi fet; era la voluntat de Déu. Beneïu-lo a ell i canteu-li durant tota la vostra vida.
19. Em vèieu menjar, però jo no menjava. Era tan sols una aparença.
20. I ara beneïu el Senyor en aquesta terra i doneu gràcies a Déu. Jo me’n torno amunt al qui m’ha enviat. Vosaltres escriviu tot això que us ha succeït.Rafael se’n va anar cel amunt.
21. Ells es van aixecar, però ja no el pogueren veure més.
22. I no paraven de beneir Déu amb cants d’acció de gràcies, proclamant les grans meravelles que havia fet: un àngel de Déu se’ls havia aparegut!