10. Els pecadors i els injustos són enemics d’ells mateixos.
11. »Ara us explicaré tota la veritat, no us amagaré res. Us deia que és bo de guardar el secret d’un rei, però convé de revelar en tot el seu esclat les obres de Déu.
12. »Doncs bé, quan tu, Tobit, pregaves, igual que Sara, jo portava la vostra pregària davant la presència gloriosa del Senyor. I feia el mateix quan tu enterraves els morts.
13. El dia que no vas dubtar a aixecar-te de taula i deixar l’àpat per anar a donar sepultura a aquell difunt, Déu em va enviar per posar-te a prova;
14. ara ell m’ha enviat també a guarir-vos, a tu i a Sara, la teva nora.
15. »Jo sóc Rafael, un dels set àngels que entren i s’estan a la presència gloriosa del Senyor.
16. Tobit i el seu fill es van prosternar amb el front a terra, desconcertats i plens de por.
17. Però Rafael els digué:– No tingueu por. La pau sigui amb vosaltres. Beneïu Déu per sempre.
18. La meva presència enmig vostre no és una gràcia que jo us hagi fet; era la voluntat de Déu. Beneïu-lo a ell i canteu-li durant tota la vostra vida.
19. Em vèieu menjar, però jo no menjava. Era tan sols una aparença.
20. I ara beneïu el Senyor en aquesta terra i doneu gràcies a Déu. Jo me’n torno amunt al qui m’ha enviat. Vosaltres escriviu tot això que us ha succeït.Rafael se’n va anar cel amunt.
21. Ells es van aixecar, però ja no el pogueren veure més.
22. I no paraven de beneir Déu amb cants d’acció de gràcies, proclamant les grans meravelles que havia fet: un àngel de Déu se’ls havia aparegut!