1. Acabades les festes de noces, Tobit va cridar el seu fill Tobies i li va dir:– Fill, ocupa’t de donar la paga al teu company de viatge i afegeix-hi alguna cosa més.
2. Tobies va preguntar:– Pare, quina paga puc donar-li? Ni que li doni la meitat dels béns que m’ha ajudat a portar, encara hi surto guanyant.
3. M’ha tornat a casa sa i estalvi, ha curat la meva dona, m’ha ajudat a dur els diners, i a tu t’ha posat bo. Quant li haig de donar per tot això?
4. Tobit va contestar:– Fill meu, és de justícia que rebi la meitat de tot el que ha portat.
5. Tobies el va cridar i li va dir:– Pren com a paga la meitat de tot el que has portat i vés-te’n en pau.
6. Llavors ell els va cridar tots dos a part i els digué:– Beneïu Déu i proclameu davant de tots els vivents les meravelles que ha obrat a favor vostre, perquè ells també beneeixin i cantin el seu nom. Feu conèixer a tothom les obres de Déu, tal com es mereixen. No dubteu a donar-li gràcies.
7. És bo de guardar el secret d’un rei, però les obres de Déu cal descobrir-les i proclamar-les com mereixen. Feu el bé i no us sorprendrà cap mal.
8. Val més la pregària sincera i l’almoina acompanyada d’honradesa que no pas la riquesa adquirida injustament. És millor fer almoina que no pas amuntegar or.
9. Ajudar els pobres allibera de la mort i neteja de tot pecat. Els qui ajuden els pobres s’asseguren una llarga vida.