Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se’n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Però Tobit proclamava davant de tothom que Déu s’havia apiadat d’ell i que li havia tornat la vista.