1. Quan s’acostaven a Caserín, a tocar de Nínive, Rafael va dir a Tobies:
2. – Ja saps en quin estat vam deixar el teu pare.
3. Avancem-nos a la teva dona i prepararem la casa, mentre ella arriba amb els altres.
4. Caminaven tots dos plegats i el gos els seguia. Rafael va dir a Tobies:– Tingues a mà el fel del peix.
5. Mentrestant Anna s’estava asseguda vigilant el camí per on havia de passar el seu fill.
6. De sobte s’adonà que venia i digué al seu marit:– Arriba el teu fill amb el seu company!
7. Abans que Tobies s’atansés al seu pare, Rafael li va dir:– Sé de cert que el teu pare recobrarà la vista.
8. Aplica-li als ulls el fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i els hi farà saltar dels ulls. El teu pare tornarà a veure-hi. Tornarà a veure la llum.
9. Anna va córrer cap al seu fill i se li llançà al coll, dient:– Ja t’he vist, fill meu. Ara ja em puc morir.I es posà a plorar.