6. Sovint jo era l’únic que pujava a Jerusalem en ocasió de les festes, tal com està prescrit a tots els israelites per un decret perpetu.»Jo m’enduia les primícies de les collites, les primeres cries, els delmes del bestiar i la primera llana de les ovelles, i corria cap a Jerusalem
7. a donar-ho als sacerdots del llinatge d’Aaron, per al culte. Als levites que presten el seu servei a Jerusalem, els pagava el delme del blat i del vi, de l’oli i de les magranes, de les figues i dels altres fruits secs. També donava un segon delme durant els sis anys que podia conrear les terres; ho convertia en diners i els gastava cada any a Jerusalem.
8. Un tercer delme el donava als orfes, a les viudes i als prosèlits que s’havien adherit a la fe d’Israel. Cada tres anys els duia el delme, el repartia i ens el menjàvem. En això seguia la Llei de Moisès i també les recomanacions que ens havia fet la nostra àvia paterna Dèbora. I és que el meu pare Hananiel s’havia mort i jo havia quedat orfe.
9. Quan em vaig fer un home, em vaig casar amb una noia de la meva mateixa tribu. Em va donar un fill i li vaig posar el nom de Tobies.
10. »En ser deportat a Assíria, vaig anar a raure a Nínive. Tots els meus parents i els meus compatriotes menjaven els mateixos aliments que els pagans,
11. però jo em guardava prou de menjar-ne.
12. I com que en la meva ànima sempre tenia viu el pensament de Déu,
13. l’Altíssim em va fer guanyar la simpatia de Salmanassar, fins al punt que jo comprava tot el que ell necessitava.
14. Fins a la seva mort, jo viatjava regularment a Mèdia per fer-hi les compres per a ell. En un d’aquests viatges a Mèdia, vaig deixar en dipòsit a casa de Gabael, germà de Gabrí, unes saques amb dos-cents cinquanta quilos de plata.
15. En morir Salmanassar, el va succeir el seu fill Sennaquerib, i els camins van tornar-se tan insegurs que em fou impossible de continuar fent viatges a Mèdia.
16. »En vida de Salmanassar, jo feia moltes caritats als meus germans israelites.
17. Compartia el meu pa amb els famolencs i donava vestits als qui no en tenien. Si mai veia el cadàver d’un meu compatriota abandonat darrere les muralles de Nínive, jo l’enterrava.