8. Ara, doncs, espereu-me!Ho dic jo, el Senyor.Espereu el dia que m’aixecaréper acusar-vos.He decidit de reunir nacions,d’aplegar reialmes,per abocar damunt d’ells el meu enuig,tot el foc del meu rigor.Tota la terra serà devoradapel foc de la meva gelosia.»
9. «Llavors jo, el Senyor,canviaré els llavis dels pobles:els donaré uns llavis pursperquè tots invoquin el meu nomi tots plegats se’m sotmetin.
10. De més enllà dels rius d’Etiòpia,els qui jo havia dispersati ara em supliquenem portaran la seva ofrena.
11. Aquell dia, ciutat meva,no t’hauràs d’avergonyirde les males accionsamb què fins ara m’eres infidel,perquè trauré de dintre teuels qui es glorien de la teva altivesai tu deixaràs de fer l’arroganten la meva muntanya santa.
12. Jo faré que resti dintre teuun poble humil i pobreque cercarà refugi en el meu nom.
13. La resta d’Israelno farà res de mal ni mentirà,no tindrà als llavisparaules enganyoses.Podrà pasturar i reposarsense que ningú l’esveri.»
14. Crida de goig, ciutat de Sió!Clameu ben fort, gent d’Israel!Alegra’t i celebra-ho de tot cor,Jerusalem!
15. El Senyor ha revocatla teva condemna,ha allunyat els teus enemics.El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu:mai més no hauràs de témer cap mal.
16. Aquell dia,diran a Jerusalem:«No tinguis por, Sió,que les teves mans no defalleixin!
17. El Senyor, el teu Déu, el tens a dins.Ell és poderós i et salva.Per tu se sent joiós i alegre;per l’amor que et té,no et vol blasmar;per tu està content i crida de goig.»