1. Ai de Jerusalem, ciutat rebel, impura i opressora!
2. No ha escoltat la crida,no s’ha deixat corregir,no ha confiat en el Senyor,no s’ha acostat al seu Déu.
3. Els seus governantssón lleons que rugeixen;els seus jutges, llops del capvesprea qui al matí no queda resper rosegar.
4. Els seus profetessón uns desvergonyits,gent traïdora.Els seus sacerdotsprofanen allò que és sagrat,donen respostes injustes.
5. Però, enmig de la ciutat,el Senyor és just:fer el mal no és cosa seva.Un matí rere un altredóna la seva sentència;quan despunta el dia, no falta mai.En canvi, l’home malvatno coneix la vergonya.
6. «Jo, el Senyor,he esborrat nacions senceres,les seves torres estan enderrocades;he devastat els seus carrers,no hi passa ningú;les seves ciutatshan quedat desolades,sense ningú que les habiti.
7. Jo m’havia dit:“Almenys Jerusalem em respectarà;es deixarà corregir,i no destruiré els seus habitatgesni la castigaré,tal com havia decidit.”Però, així que es lleven,es desencamineni posen en pràcticatots els seus mals propòsits.
8. Ara, doncs, espereu-me!Ho dic jo, el Senyor.Espereu el dia que m’aixecaréper acusar-vos.He decidit de reunir nacions,d’aplegar reialmes,per abocar damunt d’ells el meu enuig,tot el foc del meu rigor.Tota la terra serà devoradapel foc de la meva gelosia.»