1. Examineu-vos a fons,
2. abans no es compleixi el decret,abans no passi el diai us escampin com la palla,abans no caigui damunt vostrel’enuig ardent del Senyor,abans no caigui damunt vostreel dia de la seva indignació.
3. Cerqueu el Senyor, vosaltres,tots els humils del país,que compliu els seus preceptes.Cerqueu la bondat,cerqueu la humilitat.Potser així quedareu protegitsel dia de l’enuig del Senyor.
4. Gaza quedarà desolada,i Ascaló, devastada.En ple dia seran expulsatsels d’Asdod,i els d’Ecron seran arrencats.
5. Ai de vosaltres, els quereteus,que viviu a la regió de vora el mar.El Senyor ha parlat aixícontra vosaltres:«Canaan, país dels filisteus,jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú.
6. La regió de vora el marserà terra de pasturatges,amb pous per als pastorsi pletes per als ramats.»
7. Els supervivents de Judàocuparan aquesta regió;hi portaran els ramats a pasturar,i al vespre els ajaurana les cases d’Ascaló.Perquè el Senyor, el seu Déu,els serà favorablei renovarà la seva vida.
8. «Jo, el Senyor, he sentitles burles de Moabi els menyspreus dels ammonites.S’han burlat del meu poblei s’han engrandita costa del seu territori.
9. Ara, doncs, declaro, tan cert com visc,que Moab i els ammonitesacabaran com Sodoma i Gomorra,terres de males herbesd’on es treu la sal,terres desolades per sempre.Ho dic jo, el Senyor de l’univers,Déu d’Israel.Seran saquejatspels supervivents del meu poble,la resta de la meva gentels posseirà.»
10. Així pagaran la seva arrogància,ja que es burlavendel poble del Senyor de l’universi s’engrandien a costa d’ell.
11. El Senyor es mostrarà temibledavant d’ells,destituirà tots els déusd’aquells països.Llavors l’adoraranles nacions més llunyanes,cada una en la pròpia terra.
12. «També a vosaltres, els etíops,jo, el Senyor,us faré morir a la guerra.»
13. El Senyor també aixecarà la màcap al nordper fer desaparèixer els assiris,i convertirà Nínive en una devastació,en un lloc eixut com el desert.
14. S’hi ajauran els ramats,tot el bestiar dels seus veïns.El mussol i l’eriçó faran nitdalt dels seus capitells,i se’n sentiran els esgaripsa les finestres.Des dels llindars es veuran les ruïnes,perquè l’embigat de cedrequedarà al descobert.
15. Així acabarà la ciutat altivaque vivia confiadai pensava dintre seu:Sóc jo sola i ningú més.Com s’ha convertit en solitud,en refugi de les bèsties!Tothom qui hi passi se’n riurà,alçarà la mà amb aires de mofa.
Llegir capítol complet Sofonies 2