2. Però hi ha tres menes de gent que no puc suportar,perquè el seu comportament m’irrita molt:el pobre orgullós, el ric mentideri el vell tan curt de gambals que comet adulteri.
3. Si de jove no has aplegat res,com podràs trobar res a les teves velleses?
4. Quin criteri que té, la gent de cabells blancs!Que en saben, els ancians, d’aconsellar!
5. Que n’és, de bonica, la saviesa en la gent d’edat,i en els homes importants, el seny i els bons consells!
6. La corona dels vells és la seva experiència,i la veneració del Senyor, el seu motiu de glòria.
7. Se m’acuden nou situacions que trobo felices,i encara n’hi haig d’afegir una que fa deu:l’home que troba la felicitat en els fillsi aquell qui viu fins a veure la caiguda dels enemics;
8. feliç l’home que viu amb una dona intel·ligent,aquell a qui la llengua no ha fet mai relliscari l’home que no ha servit un amo indigne d’ell!;
9. feliç l’home que ha arribat a ser prudenti aquell que parla a persones que escolten!
10. Que n’és, de gran, aquell qui ha trobat la saviesa!Però ningú no sobrepassa el qui venera el Senyor.
11. La veneració del Senyor està per damunt de tot;l’home que la posseeix, a qui es pot comparar?
12. Venerar el Senyor és el primer pas per a estimar-lo, i amb la fe comença la unió amb ell.