1. La Saviesa fa l’elogi d’ella mateixa, q1 enmig del seu poble proclama la seva glòria.
2. Pren la paraula en l’assemblea de l’Altíssim,es glorifica davant el seu poder.
3. Diu: «Jo he sortit de la boca de l’Altíssimi com una boira he cobert la terra.
4. Jo habitava a les altures celestials,tenia el tron dalt la columna de núvol.
5. Jo sola he seguit la volta del celi m’he passejat per les profunditats dels oceans.
6. El meu poder s’estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra,sobre tots els pobles i totes les nacions.
7. Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,una heretat on poder-me establir.
8. Llavors el creador de l’univers em va donar una ordre,el qui m’havia creat m’indicà on havia de residir.Em digué: “Vés a habitar entre els descendents de Jacob,pren Israel com a heretat teva.”
9. Abans que el temps comencés, em va crear,i mai més no deixaré d’existir.
10. Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;per això m’he establert a la muntanya de Sió.
11. Així m’ha fet reposar a la ciutat estimada,a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.
12. M’he arrelat en un poble gloriós,en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.
13. Hi he crescut com un cedre del Líban,com un xiprer de les muntanyes de l’Hermon.
14. M’hi he fet gran com la palmera d’Enguedí,com el roser que brota a Jericó,com la bella olivera de la plana;com un plàtan hi he crescut.
15. He escampat el meu perfum com el cinamom i la ginesta,com una planta de mirra finíssima,com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac,i com el fum de l’encens de la tenda santa.