Antic Testament

Nou Testament

Siràcida 22:18-26 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

18. Els palets de riu que es posen dalt d’una paretno aguanten l’envestida del vent;igualment, l’home poruc amb els seus pensaments estúpidsno resistirà cap amenaça.

19. Un cop a l’ull, en fa saltar les llàgrimes;un cop al cor, en revela els sentiments.

20. Tirar una pedra als ocells els fa fugir,insultar un amic trenca l’amistat.

21. Si has desembeinat l’espasa contra un amicno desesperis: hi pot haver remei.

22. Si has obert la boca contra un amicno tinguis por: encara us podeu entendre.Però una injúria feta amb arrogància,un secret revelat o un atac a traïció,això sí que allunya qualsevol amic.

23. Guanya’t la confiança del teu veí mentre viu en la pobresai podràs compartir amb ell la seva prosperitat;sigues-li fidel en temps de provai, quan ell rebi una herència, en podràs participar. No s’ha de menysprear sempre una aparença miserable ni s’ha d’admirar el ric que no té intel·ligència.

24. Abans del foc surt la gran fumarada;igualment, abans de la sang vénen els insults.

25. No m’avergonyiré de defensar un amicni m’inhibiré quan ell hi sigui;

26. però si m’arriba cap mal per culpa seva,tots els qui em sentin es guardaran d’ell.

Llegir capítol complet Siràcida 22