3. Tota desobediència a la Llei és com una espasa de dos talls:la seva ferida no té remei.
4. La prepotència i la insolència arruïnen les fortunes:així desapareixen els béns de l’orgullós.
5. La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu:ell no trigarà a fer-li justícia.
6. Qui no suporta que l’avisin, segueix el camí dels pecadors,però qui venera el Senyor es converteix de cor.
7. El cridaner es coneix de lluny,però l’home assenyat sap quan rellisca.
8. Qui es fa una casa amb diners d’un altreés com qui aplega pedres per al túmul de la pròpia tomba.
9. Una reunió de pecadors és com una pila d’estopa:acabarà entre flames i foc.
10. El camí dels pecadors és pla i sense sotracs,però al final hi ha la boca de la mort.
11. Qui guarda la Llei del Senyor domina els seus pensaments,i així el temor del Senyor es transforma en saviesa.
12. No es pot educar un home incapaç de fer res,però hi ha gent capaç que ho amarga tot.
13. El coneixement del savi és abundós com un aiguat,i els seus consells, com una font d’aigua viva.
14. El cap d’un estúpid és com un vas esquerdatque no pot retenir cap coneixement.
15. Si un home instruït sent una paraula sàvia,l’aprova i encara hi aprofundeix;si la sent un imbècil, li desplaui se la tira a l’esquena.
16. Les explicacions d’un estúpid són pesades com el fardell quan fas camí,però les de l’home intel·ligent són sempre agradables.
17. En les reunions es volen sentir les opinions de l’home sensat,per a poder reflexionar sobre les seves paraules.
18. La saviesa és per a l’estúpid com una casa enrunada,tot el saber del ximple són paraules sense solta.
19. L’educació és per al neci com una cadena als peuso com manilles a les mans.