3. Qui reconeix que ha faltat s’estalvia la humiliació.
4. Qui vol fer justícia emprant la violènciaés com l’eunuc que desitja desflorar una noia.
5. Hi ha qui calla i passa per savii n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.
6. Hi ha qui calla perquè no sap què respondrei n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar.
7. L’home savi calla fins que arriba el moment oportú,però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai.
8. L’home que xerra molt es fa insuportablei qui es vol imposar es torna odiós. Que n’és, de bonic, veure canviar aquell que has renyat, ja que així evitaràs una falta voluntària.
9. A vegades es treu profit d’una desgràcia;però, altres vegades, el guany es converteix en pèrdua.
10. A vegades un regal resulta inútil,però altres vegades rendeix el doble.
11. A vegades la glòria t’humilia;però, altres vegades, la humiliació es converteix en honor.
12. A vegades compres moltes coses amb pocs diners,però, en realitat, les pagues set vegades.
13. El savi, amb poques paraules es fa estimar,mentre que són en va els compliments del neci.
14. El regal del neci no et farà cap profit, ni te’l farà el regal de l’avar que es veu obligat a oferir-te’l:allò que vol és que li facis molts regals a canvi.
15. Et dóna poc i de seguida t’ho recorda;quan obre la boca sembla un pregoner;si avui et fa un préstec, demà ja te’l reclama:un home així és detestable.
16. L’estúpid diu: «No tinc amics,ningú no agraeix els meus favors.»Els qui ell convida a taula són males llengües!
17. Tothom se’n riu, d’un home així, perquè no sap tenir béns de manera recta ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.
18. Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.
19. Un home mal educat és com l’acudit inoportúque sempre surt de la boca dels imbècils.
20. Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,perquè no el diu mai en el moment oportú.
21. Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,i per això descansen sense remordiments.
22. N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,i tot perquè tenen un ximple al davant.
23. Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amici així, per no res, el converteixen en enemic.