19. Un home mal educat és com l’acudit inoportúque sempre surt de la boca dels imbècils.
20. Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,perquè no el diu mai en el moment oportú.
21. Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,i per això descansen sense remordiments.
22. N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,i tot perquè tenen un ximple al davant.
23. Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amici així, per no res, el converteixen en enemic.
24. La mentida, en l’home, és una falta greu,però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.
25. Val més un lladre que un mentider obstinat,però tots dos acabaran malament.
26. El costum de mentir és una deshonra,una vergonya que mai no et treus del damunt.
27. El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.
28. Qui conrea bé la terra farà una bona collitai qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.
29. Els presents i els regals enceguen els ulls dels savisi, com un morrió a la boca, impedeixen els renys.
30. Saviesa amagada i tresor enterrat,de què serveixen?
31. Val més l’home que amaga la seva estupidesaque el qui té amagada la saviesa.
32. Val més el qui persevera amb constància cercant el Senyor que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo.