16. L’estúpid diu: «No tinc amics,ningú no agraeix els meus favors.»Els qui ell convida a taula són males llengües!
17. Tothom se’n riu, d’un home així, perquè no sap tenir béns de manera recta ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.
18. Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.
19. Un home mal educat és com l’acudit inoportúque sempre surt de la boca dels imbècils.
20. Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,perquè no el diu mai en el moment oportú.
21. Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,i per això descansen sense remordiments.
22. N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,i tot perquè tenen un ximple al davant.
23. Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amici així, per no res, el converteixen en enemic.
24. La mentida, en l’home, és una falta greu,però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.
25. Val més un lladre que un mentider obstinat,però tots dos acabaran malament.
26. El costum de mentir és una deshonra,una vergonya que mai no et treus del damunt.
27. El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.