Antic Testament

Nou Testament

Siràcida 20:14-32 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

14. El regal del neci no et farà cap profit, ni te’l farà el regal de l’avar que es veu obligat a oferir-te’l:allò que vol és que li facis molts regals a canvi.

15. Et dóna poc i de seguida t’ho recorda;quan obre la boca sembla un pregoner;si avui et fa un préstec, demà ja te’l reclama:un home així és detestable.

16. L’estúpid diu: «No tinc amics,ningú no agraeix els meus favors.»Els qui ell convida a taula són males llengües!

17. Tothom se’n riu, d’un home així, perquè no sap tenir béns de manera recta ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.

18. Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.

19. Un home mal educat és com l’acudit inoportúque sempre surt de la boca dels imbècils.

20. Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,perquè no el diu mai en el moment oportú.

21. Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,i per això descansen sense remordiments.

22. N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,i tot perquè tenen un ximple al davant.

23. Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amici així, per no res, el converteixen en enemic.

24. La mentida, en l’home, és una falta greu,però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.

25. Val més un lladre que un mentider obstinat,però tots dos acabaran malament.

26. El costum de mentir és una deshonra,una vergonya que mai no et treus del damunt.

27. El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.

28. Qui conrea bé la terra farà una bona collitai qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.

29. Els presents i els regals enceguen els ulls dels savisi, com un morrió a la boca, impedeixen els renys.

30. Saviesa amagada i tresor enterrat,de què serveixen?

31. Val més l’home que amaga la seva estupidesaque el qui té amagada la saviesa.

32. Val més el qui persevera amb constància cercant el Senyor que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo.

Llegir capítol complet Siràcida 20