4. Ha fet que tots els animals tinguin por de l’home,perquè ha volgut que fos senyor de les bèsties i els ocells.
5. Va rebre l’ús de les cinc facultats del Senyor; com a sisena, el va fer partícip de la intel·ligència, i com a setena, de la paraula que serveix per a interpretar les altres facultats.
6. Va donar als homes capacitat de discernir, llengua, ulls,orelles, i un cor perquè pensessin.
7. Els omplí de saber i d’intel·ligència,i els va fer conèixer el bé i el mal.
8. Va ensenyar als homes a respectar-lo,els mostrà la grandesa de les seves obres
9. i els ha permès d’alegrar-se eternament per les seves meravelles.
10. Per això lloaran el seu sant nomi proclamaran la grandesa de les seves obres.
11. El Senyor, a més, els ha donat el coneixementi els ha fet hereus d’una llei que dóna vida, perquè s’adonin que són mortals.
12. Ha establert amb ells una aliança eternai els ha fet conèixer els seus manaments.
13. Amb els seus ulls van contemplar la seva glòria magnificent,i les seves orelles van sentir la seva veu majestuosa.
14. Els va dir: «Allunyeu-vos de tot mal.»I els va donar manaments de cara als altres homes.
15. El Senyor veu constantment la conducta dels homes,ningú no pot fugir de la seva mirada.
16. Des de la jovenesa, la seva conducta s’orienta cap al mal, i són incapaços de canviar el seu cor de pedra per un cor de carn.
17. Quan el Senyor va repartir la terra entre les nacions,a cada una li va donar un cap,però va escollir Israel com la seva possessió.
18. Com a primogènit que és, l’alimenta instruint-lo, li dóna la llum del seu amor i no l’abandona.
19. Les obres que els homes fan són davant el Senyor clares com el sol;ell sempre sap com es comporten.
20. Mai no li han pogut amagar cap injustícia,perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.
21. Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat, no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.
22. L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull, i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23. A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24. Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,i anima la perseverança dels qui defalleixen.